Pensaments que m'han vingut al cap mentre mirava aquesta peli durant les darreres 3 hores:
- aquesta peli és una barreja entre la típica peli francesa i els diàlegs del Woody Allen
- aquesta gent té molta pasta
- aquesta gent veu molt de vi
- aquesta noia és molt maca (quan apareixia la Marion Cotillard a la pantalla)
- la gent francesa deu ser així o només es mostren estereotips exagerats com fa l'Almodóvar a les seves pelis?
- aquest paio fa mandra infinita (quan apareixia el personatge que tot el rato està parlant de la seva ex)
- aquest sonat és genial (quan sortia el Max)
- aquest tio em recorda al Javier Bardem (quan apareixia el que s'assembla al Bardem :P)
- si l'estigués veient en francès m'estaria adormint..
- ningú s'adona de res aquí!!!
- estan tots sonats
- pobret Elliot (per la monumental bronca que rep.. jugant al 1,2,3 picaparet)
- que no s'encenguin els llums plis que tothom em veurà la cara plena de llàgrimes..
- jo li posaria dues puntuacions diferents: primera 1/2 peli (6); segona 1/2 peli (9)
- el subidón final fa que no hagi sigut conscient de les 2h30min de peli!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada